Un home ric va voler que el seu fill aprengués què és ser pobre, el va dur un parell de dies a la muntanya amb una família del camp. El nen va estar tres dies i dues nits vivint amb la família pobreza. Quan el pare va recollir el seu fill i se’l va emportar a casa, li va preguntar:
- Què t’ha semblat l’experiència, fill?
- Bona -va contestar el nen.
- Què vas aprendre? -va insistir el pare.
El fill va contestar:
1. Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.
2. Que nosaltres tenim un jacuzzi i ells tenen un riu sense fi, d’aigua cristal·lina on hi ha peixos.
3. Que nosaltres tenim llums per il·luminar el jardí de nit… ells tenen les estrelles i la lluna.
4. El nostre pati arriba fins a la reixa i el d’ells fins a l’horitzó.
5. Que nosaltres comprem el menjar... ells el sembren i recullen el seu.
6. Nosaltres escoltem música que comprem... ells escolten el cant dels ocells, de les granotes i d’altres animals.
7. Nosaltres cuinem amb microones... ells, tot el que mengen té el sabor del foc de llenya.
8. Nosaltres, per protegir-nos, vivim rodejats d’un mur amb alarmes... ells viuen amb la porta oberta, protegits per l’amistat dels seus veïns i amics.
9. Nosaltres vivim connectats a la televisió, el mòbil... ells viuen connectats a la vida, al cel, al sol, a l’aigua, al verd de les muntanyes, als animals, a la família...
El pare es va quedar molt impactat per la profunditat del seu fill... i llavors el fill va acabar dient:
-Gràcies, pare, per demostrar-me que en realitat nosaltres som molt pobres i que ells són molt rics!
Les coses materials no són el més important de la vida, sinó que ho és gaudir de tot allò que els diners no poden comprar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada