ELS REPORTERS DE LA REVISTA US VOLEM DIR...

Els reporters/es us volem explicar què s'hi fa i com es treballa a la nostra optativa, la revista digital Laureatum 3.0.

QUÈ S'HI FA?

Gràcies a aquest crèdit hem pogut aprendre moltes coses que han passat al món, informacions que no sabíem, hem aprés com utilitzar un bloc i sobretot, el més important, el treball en grup. 
I per què és important el treball en el grup en aquesta optativa? Perquè entre tots formem la revista, uns som els secretaris,  sotscaps, tècnics informàtics de suport, i també tenim les encarregades del carro dels portàtils.

No som una classe d'optativa, som un grup de treball que anem fent com si estiguéssim a una redacció d'una revista o diari! BONA FEINA!!!! :D

COMPANYS, 75 ANYS

Podríem dir propòsits d'esperança, pinzellades de records. Podem cridar per la justícia poètica amarada de realitat històrica. Podria ser ...

Amb poques paraules ens serà suficient, tenim plena l'emoció arran de la muntanya més alta. Recordarem i sentirem en silenci, grandiós silenci esfereïdor i dolç. 

De vegades, ... algunes vegades ... no ens calen mots ...

SENTIM QUE HEM MORT TAMBÉ UNA MICA...

Avui a l'hora assenyalada tot l'institut hem fet els minuts de silenci d'un esdeveniment atroç que va passar ahir. Cert és que nosaltres, els membres de la revista digital, no fem mai aquests tipus de notícies, però l'impacte en la comunitat educativa ens obliga a dir uns mots.

Un professor, l'Abel, ha mort; quatre persones més han resultat ferides, dues professores i dues alumnes. Un noi de 13 anys, de 2n d'ESO, ha decidit trencar unes quantes famílies i així ho va fer.

Des dels mitjans de comunicació van explicant-nos com ha de tenir problemes psicològics, i un tot de raons que han fet que esdevingués el que mai ningú hagués pensat que fos possible al seu institut... i que sigui a mans d'un noi tan  jove.

Des de la revista volem cridar sense veu, com ens ha colpit el fet i com no entenem o no volem entendre que passin aquestes coses entre un col.lectiu que treballem plegats tirant endavant una base educativa envers el nostre jovent.

Què ens està passant?, Per què passen fets violents a les aules?, Com podem resoldre aquestes situacions, que potser ens fan més forts, però que costa el preu impagable de vides destrossades?

Avui, després de 24 hores dels fets, tota la comunitat educativa sembla estar més unida que mai. Semblem un únic cos planyent el que mai hagués hagut de passar, l'absència d'un dels nostres, el dolor de molts del voltant de rememoraran cares i fets.

Volem dir mai més! No tenim potser les respostes, però volem DIR MAI MÉS!!!!

ADÉU BENVOLGUT DOCTOR ANTONI MARIA BADIA I MARGARIT

Avui, 16 de novembre ens ha deixat el doctor Antoni Maria Badia i Margarit. Des del món de la filologia catalana sentim com hem perdut un gran home que ha fet molt per la nostra llengua i cultura. 

Això sí, ens deixa un gran llegat i seguirà viu per sempre més amb els seus estudis de llengua, gramàtica i història catalana, que va posar sempre al servei de la nostra identitat.

SEMPRE, SEMPRE FORMARÀS PART DE LA NOSTRA HISTÒRIA!