UN NEN DESCOBREIX UNA GRAN VERITAT DE LA VIDA

Un home ric va voler que el seu fill aprengués què és ser pobre, el va dur un parell de dies a la muntanya amb una família del camp. El nen va estar tres dies i dues nits vivint amb la família pobreza. Quan el pare va recollir el seu fill i se’l va emportar a casa, li va preguntar:

- Què t’ha semblat l’experiència, fill?
- Bona -va contestar el nen.
- Què vas aprendre? -va insistir el pare.

El fill va contestar:

1. Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.

2. Que nosaltres tenim un jacuzzi i ells tenen un riu sense fi, d’aigua cristal·lina on hi ha peixos.

3. Que nosaltres tenim llums per il·luminar el jardí de nit… ells tenen les estrelles i la lluna.

4. El nostre pati arriba fins a la reixa i el d’ells fins a l’horitzó.

5. Que nosaltres comprem el menjar... ells el sembren i recullen el seu.

6. Nosaltres escoltem música que comprem... ells escolten el cant dels ocells, de les granotes i d’altres animals.

7. Nosaltres cuinem amb microones... ells, tot el que mengen té el sabor del foc de llenya.

8. Nosaltres, per protegir-nos, vivim rodejats d’un mur amb alarmes... ells viuen amb la porta oberta, protegits per l’amistat dels seus veïns i amics.

9. Nosaltres vivim connectats a la televisió, el mòbil... ells viuen connectats a la vida, al cel, al sol, a l’aigua, al verd de les muntanyes, als animals, a la família...

El pare es va quedar molt impactat per la profunditat del seu fill... i llavors el fill va acabar dient:

-Gràcies, pare, per demostrar-me que en realitat nosaltres som molt pobres i que ells són molt rics!

Les coses materials no són el més important de la vida, sinó que ho és gaudir de tot allò que els diners no poden comprar.