dilluns, 6 d’abril del 2015

ENTREVISTA A DAVID P. I TONI E. SOBRE LA MARATÓ DE 08/02/2015


El passat Dilluns 09-02-2015, dues reporteres de la revista digital la Camila i la Lydia van fer una entrevista a en David Perales (1rA Batx)i en Toni Exposito (1rD ESO)  sobre la marató.

CAMILA: Com va ser la teva experiència a la marató?

TONI: Molt divertida ja que vaig participar dos anys i m'ho vaig passar molt bé.
DAVID: Le fet ja tres anys, sempre m'ho passo bé perquè vaig amb gent que conec.


LYDIA: Era difícil o cansat el recorregut?

TONI: No gens, era molt divertit i molt fàcil.
DAVID: Al principi una mica pujada i al final tot baixada.


CAMILA: Hi havia molta gent participant?

TONI: Si molta, 100 més o menys.
DAVID: En la meva carrera uns 200.


LYDIA: A vans de la marató et preparaves per fer-la?

TONI: Jo feia la mini que era per nens, si em preparava amb el meu club de atletisme.
DAVID: Jo també em preparava amb el meu club.


CAMILA: Entrenàs per lliure o en un lloc especial?

TONI: Entreno en especial en un club de atletisme amb els meus amics, els entrenadors. Sempre escalfem i fem entrenaments.
DAVID: Jo també en un club.


LYDIA: Hi ha roba especial per córrer o ets pots posar qualsevol?

TONI: SI, hi ha roba especial com samarreta tèrmica, malles, pantalons curts, samarreta de tirants...
DAVID: No pots anar amb texans.

CAMILA: Hi ha menjar per aconseguir una mica mes d'energia?

TONI: Una barreta d'energia.
DAVID: Un plàtan!!

dilluns, 30 de març del 2015

TREBALLS DE RECERCA: ENTREVISTA A LA PILAR LÓPEZ

 Camila: Ens podries fer cinc cèntims de que és el treball de recerca?

 Pilar:  És un treball que comença a primer de batxillerat i es presenta a segon de batxillerat. Els alumnes trien un tema i investiguen aquest tema.


Carla: Quins arguments hi apliquen a l'hora d'escollir el tema?

Pilar: Poden escollir un tema que els agrada i a vegades els professors proposen el tema però la decisió es dels alumnes.


Camila: Que esperen aprendre els alumnes?

Pilar: Que l'alumne aprengui ha fer un treball, a buscar informació de diverses fons i resumir la informació i no la pot copiar. El treball és obligatori.


Carla: Com s'ha de presentar el treball?

Pilar: S'ha de presentar un treball escrit i exposició oral. Exposar-lo i defensar-ho. 


Camila: Qui ajuda en aquest procés de treball?

Pilar: Cada professor té un tema, cadascun ajuda al alumne en el seu procés. Qui més ajuda es el cap d'estudis i la coordinadora de batxillerat.


Carla: Com s'analitzen els resultats?

Pilar: S'analitzen en nivells, tots els profesors de batxillerat fan un treball per millorar el treball per al any vinent i els alumnes expliquen que canviarien i el canvien.


diumenge, 29 de març del 2015

BARRUFETS.

Productora      Kerner Entertainment Company / Columbia Pictures / Sony Pictures Animation

Web oficial          http://smurfhappens.com/


     Els Barrufets han estat, des de mitjans del segle XX, un gran referent universal en el món del còmic. Al principi eren personatges secundaris, però de seguida van conquistar els lectors i es van començar a crear els seus mini àlbums.
Altres creacions de Pierre Culliford, més conegut com a Peyo, són Jan i Trencapins o el Gat Pussy, però l'èxit dels Barrufets va fer que els deixés de banda i es concentrés en la creació dels personatges immortals que formen l'univers dels éssers blaus.

D'un país ple d'alegria i d'il·lusions arriben els nostres amics, els Barrufets, amb mil històries per explicar i moltes aventures per barrufar! La vida al poblat fet de casetes en forma de bolet és divertida, plena de festes, bons tiberis i, fins i tot, competicions esportives! Però la pau i la diversió no duren per sempre. En Gargamel, el bruixot dolent, només té una cosa al cap: fer una bona sopa de barrufets! Sort que els nostres amiguets són més llestos que la tinya!


CURIOSITATS

Resulta que els barrufets són la representació dels nens morts abans de rebre el bautisme, i que per tant encara conserven el pecat original d'Adàn i Eva pero no són dolents així que al infern tampoc poden anar pel qual diuen estaven atrapats al Purgatori on van les ànimes que no havien estat ni dolentes ni bones.

Més curiositats, si us hi fixeu en els noms dels Barrufets, tots ells tenen el nom de l'ofici o característica principal que tinguin i tots ells són pecat; el barrufet rondinaire (estar enfadat és pecat), el barrufet golafre (la gula és un altre pecat), el barrufet vanidós (aquell que era tan presumit, ratllant els límits de l'homosexualitat, ser vanidós també és pecat), el barrufet enginyer (anar en contra de les lleis de la natura també és pecat), el barrufet filòsof (la filosofia busca respostes fora del que l'esglèsia dicta i soposa als dogmes d'aquesta i per tant és pecat), etc. Que falta per completar un poble satànic? Un barrufet sacerdot.

El barrufet que manava (Papá Pitufo a la versió espanyola) era l'únic adult del poblat. Vestia de vermell (color sempre associat a Satanàs, enemic del Dèu catòlic i per tant de l'esglèsia) i a més practicava la màgia (¡pecat!).

Una altra semblança amb les religions paganes és la dança que feien els Barrufets normalment al final de capítol, quan tot havia sortit bé (es veu una clara semblança amb el sopar que es “fotien” els gals a Asterix i Obelix al final de cada historieta). El ball consistia en una rotllana formada per tots els barrufets en que cantaven i ballaven al voltant d'una foguera al mig d'una clarianda del bosc. En aquella època, aquests balls i dances estaven vinculats estretament amb la religió pagana, a més de que pels cristians el bosc simbolitzava la Luxuria i en ell hi habitaven tots els dimonis i animals fantàstics.

Pero la cosa encara es posa millor quan posem la nostra atenció en el malèvol Gargamel.
Gargamel vivia en una petita torre i vestia roba negra i mig trencada. Tenia, o al menys semblava, un principi de calvície a la part superior del cap, tot i que es podria pensar que s'ho tallava ell mateix com a símbol d'una posició religiosa. Sens dubte, Gargamel era un monjo Dominicà. Si és així, s'enten l'odi de Gargamel als Barrufets, al pecat, ja que tots els Dominicans eren Inquisidors.

El seu gat, Azrael té el nom de l'àngel de la Venjança i la Mort, i que entre les seves ocupacions estava precisament recol·lectar les ànimes dels bebés morts abans de ser bautitzats.

Tot i que al principi de la série pensem que el que Gargamel i Azrael volen és atrapar els Barrufets per fer-ne una sopa (és a dir, menjar-se'ls), cap al final es descubreix que el que en Gargamel vol és atrapar-los per que creia que d'ells en podia treure or si els bullia vius. Aquesta és una referència al ritual hermètic dels alquimistes de la transmutació del plom en or, que en realitat és una alegoria de transformar els pecats en virtuts.

• Font: magic remembers (adaptació)
• Link: http://www.magicremembers.com/curiosidades.html


PD: El resumen lo he hecho en catalán, si resulta que eres un seguidor del fotolog y/o no estás familiarizado con la lengua visita la web donde lo encontraras todo escrito en castellano.


Per finalitzar una altra curiositat derivada de la pregunta que molta gent es deu haver fet; ¿Per qué els Barrufets són blaus?

Segons aquesta web, http://putorobernomelacuentes.wordpress.com/2008/01/17/%c2%bfpor-que-los-pitufos-son-de-color-azul/

“No podían ser verdes porque se habrían confundido con la vegetación. Rojo hubiera sido demasiado llamativo y amarillo poco afortunado. Sólo quedaba el azul”.

I encara més curiositats de la mà de la mateixa web.
Sabeu perquè a Espanya es va decidir posar-los-hi aquest nom, los Pitufos?
Doncs resulta que els productors i traductors de la série, que havien de trobar un nom pels Schtroumpf van veure en el Patufet (personatge de contes catalans i de la cultura catalana) una similitud en quant a tamany i astúcia i van espanyolitzar el nom en Pitufos.

PD: En quant a aquest link, neu amb compte per que sembla ser que el/la responsable d'aquest article s'ho ha inventat bastant tot xd.


I ara conclusions i curiositats de collita pròpia:

Té gràcia que els productor espanyols prenessin el nom de Catalunya, i nosaltres el cambiessim pels Barrufets en ves del que hagués estat lògic, els Patufets.
No veieu una clara similitud entre la figura d'en Gargamel que acosa els Barrufets amb l'ajuda del seu gat Azrael, amb el cel·lador Argus Filch de Harry Potter i la seva inseparable gata la Senyoreta Norris que acosen a la seva vegada els alumnes de Hogwarts?
Els Pitufos també són molt famosos en l'ampli folklore espanyol de la musica del verano pels seus cds nombrant-se a sí mateixos com “Los Pitufos Maquineros” on es versionen cançons famoses d'aquí i d'arreu amb la veu de nens (crec) o modificada am un vocóder.

     Savi i molt entenimentat, el reconeixeràs de seguida per la barba blanca i el vestit de color vermell. És l'ànima del poblat i sempre està disposat a donar consell al centenar de barrufets que formen la comunitat. Tan aviat els anima a fer activitats, com els atura perquè no en facin un gra massa. És amable, comprensiu i, tot i que té més de cinc-cents anys, no para mai quiet. Ara bé, segurament el que el fa més especial són les pocions màguiques que és capaç de preparar. I és clar, el Gran Barrufet, per sobre de tot, fa de pare de tots els nostres amiguets!



dissabte, 28 de març del 2015

ENTREVISTA A PILAR SOBRE RL REPORTATGE DE NATURALS

Fa uns dies, dues reporteres de la nostra revista la Carla i la Camila van fer-li una entrevista a la Pilar López, que és la coordinadora de batxillerat i porta el tema dels treballs de recerca.



1- Per tu què és naturals?

PILAR: Són les matèries que faig en aquest institut i vaig triar per estudiar el que m'agradava que és la química, que forma part de les ciències experimentals.



2- De petita volies ser professora de naturals?

PILAR: Jo de petita volia ser cantant però tot i això que mai he tingut una bona veu. Vaig estudiar periodisme perquè tenia més glamour de les que van a l'estranger i, finalment vaig veure que no m'agradava i que m'agradaven les ciències.



3- T' agrada treballar  en aquest institut?

PILAR:  Sí, m'agrada molt treballar en aquest institut.
És un institut en el qual es treballa molt bé. Amb els professors treballo  molt bé, aixi com amb la resta de companys. Tenim un centre on es pot treballar en equip i estic molt a gust amb tot el que hi comporta aquest treball i en aquest lloc de treball.


4- Si no hagessis sigut professora què haguessis fet?

PILAR: Estudiaria el mateix i treballaria en una indústria. Però per començar em va sortir feina de professora i no d'indústria i vaig veure que m'agradava molt.
Ara no el canviaria!


5- Com et vas sentir quan vas parlar en públic la primera vegada?

PILAR: La primera vegada estava nerviosa i insegura, però si t'ho prepares bé te'n surts. També després t'hi acostumbres i no tens tanta vergonya  


6- T'ho passes bé a les aules?

PILAR: Hi ha classes que m'agradan mes i d'altres que m agraden menys


Ha estat molt agradable i un plaer, compartir aquests moments de l'entrevista amb la Pilar; moltes gràcies!

dijous, 26 de març del 2015

ENTREVISTA A LA SÍLVIA SERRA, PROFESSORA DECIÈNCIES NATURALS

Fa uns quants dies, dues reporteres la Camila i la Carla van anar a fer una entrevista sobre l'assignatura de naturals, a la Sílvia Serra.


1  Per tu què significa Naturals?

Per mi naturals és qualsevol concepte basat a la naturalesa,  en biologia química, geologia,... A primer cicle, la separem en dos cursos: 1r d'ESO on s'estudien els animals,  roques, ...  i 2n que es fan els compostos en física, el moviments dels conceptes, ...

2  De petita volies ser professora de Naturals?

Jo de petita volia ser professora, però no tenia clar de què volia ser

3  Volies estar en aquest institut?

Vaig tenir l'oportunitat de venir aquí i jo la vaig acceptar perquè estava prop de casa i tenia bones referències.

4  T'agrada aquest treball o esperaves una altra cosa?

A mi m'encanta perquè m'agrada molt aprendre. M'agrada la relació amb els alumnes, i m'agrada tractar amb adolescents.


5  Si no haguessis sigut professora de naturals, què haguessis fet ?

Seria professora de matemàtiques


6  Com va ser la teva primera vegada que vas parlar en públic?

La primera vegada estava nerviosa, però després em vaig tranquil·litzar 


7  Com et valores com a professora?

Jo intento posar-me a la pell dels alumnes i veure si  han entès el que els hi explico. Si no és així, ho repeteixo totes les vegades que calgui. No sabria valorar-me,  això ho haurien de fer els alumnes...

Moltes gràcies! Ha estat un plaer poder tenir aquesta entrevista plegades.