BARRUFETS.

Director   Raja Gosnell

Productora      Kerner Entertainment Company / Columbia Pictures / Sony Pictures Animation

Web oficial          http://smurfhappens.com/

 Els Barrufets han estat, des de mitjans del segle XX, un gran referent universal en el món del còmic. Al principi eren personatges secundaris, però de seguida van conquistar els lectors i es van començar a crear els seus mini àlbums.

Altres creacions de Pierre Culliford, més conegut com a Peyo, són Jan i Trencapins o el Gat Pussy, però l'èxit dels Barrufets va fer que els deixés de banda i es concentrés en la creació dels personatges immortals que formen l'univers dels éssers blaus.

D'un país ple d'alegria i d'il·lusions arriben els nostres amics, els Barrufets, amb mil històries per explicar i moltes aventures per barrufar! La vida al poblat fet de casetes en forma de bolet és divertida, plena de festes, bons tiberis i, fins i tot, competicions esportives! Però la pau i la diversió no duren per sempre. En Gargamel, el bruixot dolent, només té una cosa al cap: fer una bona sopa de barrufets! Sort que els nostres amiguets són més llestos que la tinya!


CURIOSITATS

Resulta que els barrufets són la representació dels nens morts abans de rebre el bautisme, i que per tant encara conserven el pecat original d'Adàn i Eva pero no són dolents així que al infern tampoc poden anar pel qual diuen estaven atrapats al Purgatori on van les ànimes que no havien estat ni dolentes ni bones.

Més curiositats, si us hi fixeu en els noms dels Barrufets, tots ells tenen el nom de l'ofici o característica principal que tinguin i tots ells són pecat; el barrufet rondinaire (estar enfadat és pecat), el barrufet golafre (la gula és un altre pecat), el barrufet vanidós (aquell que era tan presumit, ratllant els límits de l'homosexualitat, ser vanidós també és pecat), el barrufet enginyer (anar en contra de les lleis de la natura també és pecat), el barrufet filòsof (la filosofia busca respostes fora del que l'esglèsia dicta i soposa als dogmes d'aquesta i per tant és pecat), etc. Que falta per completar un poble satànic? Un barrufet sacerdot.

El barrufet que manava (Papá Pitufo a la versió espanyola) era l'únic adult del poblat. Vestia de vermell (color sempre associat a Satanàs, enemic del Dèu catòlic i per tant de l'esglèsia) i a més practicava la màgia (¡pecat!).

Una altra semblança amb les religions paganes és la dança que feien els Barrufets normalment al final de capítol, quan tot havia sortit bé (es veu una clara semblança amb el sopar que es “fotien” els gals a Asterix i Obelix al final de cada historieta). El ball consistia en una rotllana formada per tots els barrufets en que cantaven i ballaven al voltant d'una foguera al mig d'una clarianda del bosc. En aquella època, aquests balls i dances estaven vinculats estretament amb la religió pagana, a més de que pels cristians el bosc simbolitzava la Luxuria i en ell hi habitaven tots els dimonis i animals fantàstics.

Pero la cosa encara es posa millor quan posem la nostra atenció en el malèvol Gargamel.
Gargamel vivia en una petita torre i vestia roba negra i mig trencada. Tenia, o al menys semblava, un principi de calvície a la part superior del cap, tot i que es podria pensar que s'ho tallava ell mateix com a símbol d'una posició religiosa. Sens dubte, Gargamel era un monjo Dominicà. Si és així, s'enten l'odi de Gargamel als Barrufets, al pecat, ja que tots els Dominicans eren Inquisidors.

El seu gat, Azrael té el nom de l'àngel de la Venjança i la Mort, i que entre les seves ocupacions estava precisament recol·lectar les ànimes dels bebés morts abans de ser bautitzats.

Tot i que al principi de la série pensem que el que Gargamel i Azrael volen és atrapar els Barrufets per fer-ne una sopa (és a dir, menjar-se'ls), cap al final es descubreix que el que en Gargamel vol és atrapar-los per que creia que d'ells en podia treure or si els bullia vius. Aquesta és una referència al ritual hermètic dels alquimistes de la transmutació del plom en or, que en realitat és una alegoria de transformar els pecats en virtuts.

• Font: magic remembers (adaptació)
• Link: http://www.magicremembers.com/curiosidades.html


PD: El resumen lo he hecho en catalán, si resulta que eres un seguidor del fotolog y/o no estás familiarizado con la lengua visita la web donde lo encontraras todo escrito en castellano.


Per finalitzar una altra curiositat derivada de la pregunta que molta gent es deu haver fet; ¿Per qué els Barrufets són blaus?

Segons aquesta web, http://putorobernomelacuentes.wordpress.com/2008/01/17/%c2%bfpor-que-los-pitufos-son-de-color-azul/

“No podían ser verdes porque se habrían confundido con la vegetación. Rojo hubiera sido demasiado llamativo y amarillo poco afortunado. Sólo quedaba el azul”.

I encara més curiositats de la mà de la mateixa web.
Sabeu perquè a Espanya es va decidir posar-los-hi aquest nom, los Pitufos?
Doncs resulta que els productors i traductors de la série, que havien de trobar un nom pels Schtroumpf van veure en el Patufet (personatge de contes catalans i de la cultura catalana) una similitud en quant a tamany i astúcia i van espanyolitzar el nom en Pitufos.

PD: En quant a aquest link, neu amb compte per que sembla ser que el/la responsable d'aquest article s'ho ha inventat bastant tot xd.


I ara conclusions i curiositats de collita pròpia:

Té gràcia que els productor espanyols prenessin el nom de Catalunya, i nosaltres el cambiessim pels Barrufets en ves del que hagués estat lògic, els Patufets.
No veieu una clara similitud entre la figura d'en Gargamel que acosa els Barrufets amb l'ajuda del seu gat Azrael, amb el cel·lador Argus Filch de Harry Potter i la seva inseparable gata la Senyoreta Norris que acosen a la seva vegada els alumnes de Hogwarts?
Els Pitufos també són molt famosos en l'ampli folklore espanyol de la musica del verano pels seus cds nombrant-se a sí mateixos com “Los Pitufos Maquineros” on es versionen cançons famoses d'aquí i d'arreu amb la veu de nens (crec) o modificada am un vocóder.

 Savi i molt entenimentat, el reconeixeràs de seguida per la barba blanca i el vestit de color vermell. És l'ànima del poblat i sempre està disposat a donar consell al centenar de barrufets que formen la comunitat. Tan aviat els anima a fer activitats, com els atura perquè no en facin un gra massa. És amable, comprensiu i, tot i que té més de cinc-cents anys, no para mai quiet. Ara bé, segurament el que el fa més especial són les pocions màguiques que és capaç de preparar. I és clar, el Gran Barrufet, per sobre de tot, fa de pare de tots els nostres amiguets!