El guepard és un membre atípic de la família dels fèlids, que caça gràcies a la seva vista i velocitat. És el mamífer terrestre més ràpid: arriba fins a 110 km/h en carreres curtes. El color base de la part superior d'un adult va del color al blanc
grisenc, amb les parts inferiors més pàl·lides, sovint blanques. El
pelatge es caracteritza per tenir taques rodones o ovalades de color
negre que mesuren entre 0,75 i 1,5 centímetres de diàmetre. El guepard avança més o menys de set o vuit metres en un sol pas, i completa quatre passos per segon. Tenen les dents petites en comparació amb altres grans felins. Aquest
fet és probablement degut a les seves grans foses nasals, que són útils
en la presa ràpida d'aire i no deixen espai per a les arrels de dents
més grans. Un grans pulmons, cor, fetge i glàndules suprarenals, li
faciliten una resposta física ràpida. Actualment, el guepard viu a l'Àfrica sub-sahariana i al nord de l'Iran, on viuen en zones amb pastures i matolls alts, que els permeten camuflar-se mentre cerquen preses. Les femelles són solitàries, excepte quan tenen una ventrada. Les
femelles joves abandonen el seu grup natal, però en general ocupen el
mateix territori que la seva mare. Els joves mascles sovint deixen el
seu grup natal junts i formen coalicions, però busquen una zona molt
allunyada de la de la seva mare. El guepard és un carnívor. La seva dieta és formada principalment per gaseles, però també inclou impales, conills, i cries del facoquer africà, el cúdu, el búbal, l'òrix, l'antílop equí i la marta gabalina.
Les femelles són polièstriques, amb un cicle estral mig de 12 dies. La
fertilitat té una durada d'entre 1 i 3 dies. Els guepards es
reprodueixen durant tot l'any. S'ha observat un pic de naixements entre
març i juny. El període de gestació dura entre 90 i 95 dies. El nombre
de cries que neixen en una ventrada pot variar entre 1 i 8, encara que
sol ser entre 3 i 5. En néixer els cadells tenen una mida mitjana de 30
centímetres i un pes de 270 grams. Són de color gris i tenen una crinera
al llarg de l'esquena. S'ha pensat que els guepards cacen animals domèstics. En el passat, això
els ha portat a ser caçats. Actualment està en discussió que sigui cert
o no que cacin animals domèstics. Les campanyes educatives han començat
a educar els agricultors sobre com viure en harmonia amb el guepard, i
la importància que té sobre el medi. En el passat, la pell de guepard era vista com a símbol d'estatut de
riquesa, cosa que en va motivar la caça. En l'actualitat, el guepard és
d'importància econòmica per a la indústria del turisme a les zones en
què encara es troba de faisó natural. També són d'importància econòmica
per als parcs zoològics. Una altra forma amb la qual els humans
beneficien del guepard és via de la indústria de les mascotes. Els
caçadors maten les mares per prendre'ls les cries per a vendre-les com mascotes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada