Fàtima no és una professora qualsevol;posseeix l'honor de ser una de les primers i majors impulsores de l'educació per a nens amb patologies mentals i físiques en els assentaments. Fins llavors,els discapacitats vivien apartats o vagaven pel carrer,passant el temps sense fer res.
Altres no sortien de les seves haimes. I tot i que alguns es matriculaven a les escoles ordinàries, no acudien a l'escola per por o vergonya dels seus familiars. Aleshores,només existia un centre per a discapacitats en els campaments.
Estava en el de Smara i va ser batejat com el centre de castro perquè el seu creador ser un cubaraui , és a dir , un dels sahrauís que van ser acollits i educats a Cuba . " Teníem energia , volíem construir centres per a totes les wilaies ( campaments sahrauís ) , però no sabíem molt bé per on començar",va dir la Fàtima.
Un dels sahrauís que van ser acollits i educats a Cuba. Després de parlar amb varies assistents que tenien un registre de persones amb deficiències va decidir donar un pas més. La Fàtima va deixar el seu treball de la guarderia i es va centrar a la creació d'escoles.
Al principi en ven dedicar a anar de haima en haima buscant als nens parlen amb les seves familias no vem tenir una bona acollida recordar per quan unes poces processa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada